És ben coneguda de tots la importància històrica del moviment de retorn a l’evangeli suscitat pel Pobrissó d’Assís en el trasbalsat món del segle XIII.

El dia 24 de febrer de 1209, tot oïnt missa a l’esglesiola de la Porciúncula, en sentir proclamar l’evangeli de la missió dels apòstols, encontinent i ple d’alegria Francesc exclamà: “Això és el que, de tot cor, jo vull acomplir”.

A partir d’aquest moment, Francesc sabé clarament el que havia de fer de la seva vida i, impulsat per l’Esperit de Déu, inaugurà en l’Església un estil de vida ben nou i original: «viure segons la forma del sant evangeli». Ben aviat se li ajuntaren alguns joves d’Assís que boleren seguir el seu mateix ideal, i naixé així la primera fraternitat franciscana, que donà origen al Primer Orde. El 1212, la jove Clara d’Assís va voler seguir, ella també, aquest nou estil de vida religiosa i, amb unes companyes seves, començà a Sant Damià la nova experiència, originant-se així el Segon Orde o les Clarisses.

Finalment, vers el 1221, havent entrat Francesc a la ciutat de Cannara per predicar-hi el seu ideal de vida evangèlica, en acabar la seva exhortació, es trobà que molts dels qui l’havien escoltat, homes i dones, se li atansaren per dir-li que estaven disposats i decidits a seguir-lo pels camins joiosos de l’evangeli. Resultà, però, que la majoria dells no podien ingressar ni al Primer ni al Segon Ordes, perquè eren persones casades. Sant Francesc els recomanà que tornessin a llurs cases, prometent-los d’ocupar-se dells. Més tard, els anuncià d’haver trobat la solució, ja que sense cap necessitat de deixar ni la casa, ni el treball, ni els afers temporals, podrien viure el mateix ideal que ell vivia amb els seus religiosos.
Naixé així el Tercer Orde, anomenat avui Orde Franciscà Seglar. Aquests tres Ordes formen el conjunt de la gran família franciscana i viuen de la mateixa inspiració carismàtica de Francesc d’Assís.

Aquests seglars franciscans, vinculats a una Fraternitat del Terç Orde, són assistits espiritualmente per un frare del Primer Orde, tenen uns actes propis i s’ajuden mutuamente a mantenir-se fidels al seu compromís de vida evangèlica. Estesos arreu del món, en un nombre que avui dia sobrepasa en molt els dos milions, segueixen la versió seglar de la vida franciscana i són, en l’Església i en el món, un ferment de renovació evangèlica.

El compromís del seglar franciscà.

El Pobrissó d’Assís, dòcil a l’Esperit de Déu, fou un home plenamente compromes en la restauració de la vida evangèlica en l’Església del seu temps. Aquest compromís, que era una conseqüència del seu amor apassionat per Jesucrist, el Senyor, formà part integrant del seu carisma. «Francesc, vés i repara la meva Església que s’està enderrocant», li digué la veu del crucifix de l’ermita de Sant Damià. Encara que de moment no ho va entendre prou bé, sí que més tard s’adonà ben clarament que aquella crida l’invitava a restaurar en l’Església l’esperit del sant evangeli.

Ell, amb la seva vida, va voler donar sempre testimoni de com el Senyor li havia inspirat que calia fer-ho: calia restaurar l’esperit i no les pedres. I aquesta missió que se li havia confiat, la passà no sols als seus religiosos, sinó també als seglars que d’una manera semblant als primers, s’havien de comprometre a donar exemple de vida evangèlica en les tasques ordinàries de cada dia, posant-se en el camí d’una conversió constant. Així, amb una intuició genial, aquest home de Déu s’avançà de molt al Vaticà II, en prendre conciència que el seglar té també la seva pròpia tasca a fer a l’interior de l’Església. Per això, amb passió de sant, incorpora al laic a la missió de renovació espiritual del Poble de Déu, donant-li les ales de seu esperit.

Per al seglar franciscà, una vegada iniciat en el coneixement i en la vivència del carisma de Francesc mitjançant un temps de formació, arriba el dia en què davant Déu i els germans fa el «compromís de vida evangèlica», com una expressió del seu amor personal a Crist i als seus germans els homes; compromís que el porta a fer-se servidor de tots, vivint l’amor fraternal en comunió amb Crist, compartint la vida i la missió de l’Església i essent arreu missatger de pau i alegria, com un dia ho va ser també Francesc.

Serà, doncs, una cosa molt lloable que, sense deixar la condició de seglar, es faci aquests compromís de vida evangèlica. Per això, la Fraternitat Franciscana Seglar acull i agrupa els cristians que se senten cridats a viure, en l’Església, una forma de vida evangèlica inspirada en el carisma propi de Francesc d’Assís.

Si tu que això llegeixes, impulsat per l’Esperit, et sents cridat a entrar a formar part de la família franciscana en aquesta versió seglar, pots demanar-ho, ja que seràs acollit amb alegria. Segur que Sant Francesc et somriurà des del cel i, aquí a la terra, en tindran un goig ben gran els seus fills.