CRÒNIQUES

37è. APLEC DE SANT FRANCESC S’HI MORIA. El diumenge dia 8 d’octubre del 2017,  es va celebrar a Vic-Osona.

37è. APLEC DE SANT FRANCESC S’HI MORIA. El diumenge dia 8 d’octubre del 2017,  es va celebrar a Vic-Osona el 37è Aplec de Sant Francesc s’hi moria. Us adjuntem el cartell, Va iniciar-se amb un homenatge al P.Lluis Rocaspana i Bastida. franciscà. L’Ajuntament li va dedicar un ESPAI a l’Avinguda dels Països Catalans, en el lloc on abans hi havia l’hort dels frares del Remei. Es va erigir un monolit també en record de la presència franciscana a Vic-Osona des de l’any 1225 fins el 2012. Hi eren presents, L’Acaldesa de Vic, Anna Erra. Dos antics regidors de l’Ajuntament en Joan López i en Xevi Cervera. La germana del P, Lluís, Paquita, la neboda Mercè. Membres de l’Associació de veïns del Remei i de la Calla,. Associació d’Amics de Sant Francesc s’hi moria , un centenar de persones procedents de Vic, Barcelona Sabadell. Va obrir l’acte en Xevi Cervera explicant el sentit de l’Acte, van parlar la presidenta de l’Assocació de veins del Remei. La neboda del P.Lluís Mercè,.un membre de la Comunitat Pentecostal, Fra Josep Gendrau, que va excusar l’assistència del nostre Ministre Provincial Fra Juan Carlos Moya ofm, i el P. Màximo Garcia Rector de la Parròquia Sant Francesc de Sabadell.

Després varem anar cap a la plaça major de Vic i tot seguitr cap a Sant Frandesc s’hi moria ons es va celebrar la missa presidida per Fra Josep Gendrau i concelebrada per Fra Francesc Linares Guardià de Sant Antoni de Barcelona i Definidor Provincial.

Unes tres centes persones van participar a l’Euacaristia. Va Cantar la Coral de Caldetenes. Després hi hagué la RIFA tradicional de l’Àplec. Sortejant, lots de llangonissa de Vic, pernils, paneres de verdures i productes de la terra. Lotsde Vi i altres, obsequi de pagesos,industries i particulars.

 

A l’Homilia fra Josep Gendrau v a dir. Benvolgudes i benvolguts tots: Pau i Bé. Estem celebrant el 37è Aplec de Sant Francesc s’hi moria seguint la tradició franciscana que ens recorda el pas de Sant Francesc per les nostres terres.

 L’escena que tenim dibuixada l’absis de l’ermita ens recorda permanentment l’hospitalitat i l’acolliment del bon pagès envers San Francesc d’Assis.

Avui tenim els pagesos d’aquestes contrades que ens acompanyen i tenim l’Associació d’Amics de Sant Francesc s’hi moria que tenen cura d’aquesta Ermita dedicada al nostre estimat Sant i del seu entorn que ens acull

Hem escoltat dues lectures. La primera una LLETRA (carta) de Sant Francesc als Governants de tot el món I l’evangeli que ens convida a fer-nos petits i menors. Recomana al governants que siguin responsables del seu poble i que no l’explotin, sinó que el serveixin

Sant Francesc volia que els seus frares portessin el nom de menors perquè, com el nom indica, fóssim humils per la conducta, amb tota la gent d’aquest mon.

Francesc va fonamentar a si mateix i al seu Orde sobre la roca ferma, és a dir, sobre l’altíssima pobresa i humilitat de Jesús el Fill de Déu, anomenant als seus frares Orde de frares menors perquè el qui es menor, és humil, és senzill, es servidor de tot i portador de pau. Cal que tots eduquem per la pau, polítics, mestres, pares, promovent una cultura que ajudi a les persones a observar críticament la realitat situant-se davant i actuant amb conseqüència. Educar per la pau vol dir treballar pel desarmament, pels drets humans i per l’educació intercultural, per la justícia i la llibertat. 

El mateix Papa Francesc en la seva intervenció del dimecres passat, festa de sant Francesc va dir: Avui us vull parlar sobre el tema “Missioners d’Esperança” I estic content de fer-ho en iniciar aquest mes d’octubre, dedicat per l’església d’una manera especial, a la MISSIÓ i també perquè celebrem la festa de Sant Francesc d’Assis que ha sigut un gran missioner d’esperança. De fet el cristià no és un profeta de desgràcies o de calamitats. Nosaltres no som profetes de desgràcies sinó profetes de l’amor a Déu i els germans Per tant siguem missioners d’esperança en aquests temps crítics, siguem profetes de Pau de Bé i Instruments de la seva Pau com ho va ser Sant Francesc. Prou que ho necessitem . 

A les 15 hores vàrem anar a dinar al Seminari de Vic. 

A dos quarts de sis de la tarda tothom a l’autocar i cap a casa . Ha estat un dia molt jioós i feliç, ple de sol i de germanor.

ASSEMBLEA ANUAL DE L'ORDE FRANCISCÀ SEGLAR DE CATALUNYA

BERGA, 21 de maig de 2017

 

Petit resum de la conferència sobre: "Sant Francesc i l'Orient cristià", a càrrec de la Gna. Mª Dolores Martín Trutet, osb

 

Unes pinzellades d'entrada

 

Sant Francesc és un dels sants més orientals de la Tradició occidental.

Francesc té una atracció profunda per Terra Santa.

 

Els cristians de l'Orient Mitjà són ostatges incòmodes o víctimes invisibilitzades dels conflictes en aquests llocs.

Es dóna el cas que existeix una ignorància tenyida d'indiferència cap a la figura de St. Francesc com tants d'altres sants occidentals, a partir de l'any 1054 en què es produeix la separació i la mútua excomunió entre el Papa, bisbe de Roma amb tota la Cristiandat d'Occident, i els capdavanters eclesiàstics de l'Església Ortodoxa, el Patriarca Ecumènic de Constantinoble, juntament amb tota la Cristiandat d'Orient,

Uns quinze anys abans, els croats havien saquejat la ciutat de Constantinoble.

L'espiritualitat de St. Benet anterior a aquesta data (480-547), és acceptat millor.

 

Tres eixos fonamentals:

 

En el camí de conversió seguint les petjades de Francesc d'Assís, ens acompanya en el camí del desert, el camí de la bellesa, el camí de la misericòrdia.

Teòfanes el Reclus diu: "Convé baixar del cervell al cor i pujar de les entranyes al cor. De moment hi ha a vosaltres moltes reflexions cerebrals sobre Déu i sentiments sobre Déu, però Déu encara roman a l'exterior..."

 

Un text de Sant Gregori Palamàs: "Si el cos pot participar de la riquesa de l'ànima, no hi ha dubte que pot ja ara i aquí tenir una experiència del diví; però les passions de l'ànima han de ser primer canviades i santificades, sense que siguin destruïdes. Revestim-nos dels pensaments humils i de la tristesa espiritual, de la dolçor d'un cor ple de misericòrdia, que estima la veritat i busca la puresa, perquè el Regne de Déu – no, més Rei del Cel – ja és dins nostre i hem d'entrar en relació amb ell a través de l'amor... la força de la pregària porta a terme misteriosament aquesta unió".

 

Un text de la Filocalia: "El cor és només un petit espai i, no obstant això, en ell es troben lleons, dracs i criatures verinoses i tots els refinaments de la maldat, allí es troben senders desiguals i aspres i abismes enormement oberts. Però Déu es troba igualment allà i també els àngels, la Vida i el Regne, la Llum i els Apòstols, la Ciutat Celestial i els tresors de la gràcia. Tot està allà".

 

"El cor de l'home ha estat creat prou gran per contenir a Déu mateix"

Nicolau Cabasilas

 

Un text de Sant Isaac el Sirià: "Què és un cor caritatiu? És un cor que crema d'amor per la creació sencera, pels homes, pels ocells, per les bèsties, pels dimonis, per totes les criatures. Per això un home així no para de pregar, tot pels enemics de la veritat, i per aquells que li fan mal: ara també per les serps, mogut per la pietat infinita que brolla del seu cor, que s'assimila a Déu.

Un text del Patriarca Atenàgores: "Cal dur a terme la guerra més dura, que és la guerra contra un mateix. Cal aconseguir desarmar-se".

 

Nu contra el seu enemic nu.

Lluitar contra el mal, el què hi ha de mentida.

Endinsar-se en la pregària.

Identificar-se amb Crist.

Deixar-se recrear i conformar-se en Ell.

Puresa de cor, no perdre el centre interior, és a dir, no perdre l'esperit evangèlic.

En el nostre camí de desert, només i podrem reeixir si el passem recolzats amb la Paraula i l'ajuda de Crist.

La conversió és una restauració.

 

Pregària de Francesc davant el Crist de sant Damià: "Oh Déu, sobirà i gloriós, il·lumineu les tenebres del meu cor, i doneu-me una fe recta, una esperança certa i una caritat perfecta. Doneu-me, també, Senyor, seny i coneixement, per tal que acompleixi el vostre sant i verídic manament. Amén".

 

Exhortació 27 de Sant Francesc:

On hi ha caritat i saviesa, allà no hi ha por ni ignorància.

On hi ha paciència i humilitat, allà no hi ha ira ni torbació.

On hi ha pobresa amb alegria, allà no hi ha cobdícia ni avarícia.

On hi ha assossec i meditació, allà no hi ha neguit ni vagància.

On hi ha temor del Senyor per a custodiar el seu atri, la seva llar, allà l'enemic no pot tenir lloc per entrar-hi.

On hi ha misericòrdia i discerniment, allà no hi ha superfluïtat ni enduriment.

 

Epíleg

Us desitjo de tot cor aquesta capacitat de recomençar amb la puresa i la tendresa primera que és la conversió, aquesta capacitat de ser icona de la puresa i de la tendresa que tant necessita el nostre món.

 

bnt

 

 

Visita als germans de la Residència Assís, per alguns membres de la fraternitat d'Arenys de Mar. 8-juny-2014

Professió de Maria Lluïsa De Buen Sánchez, de la Fraternitat de St. Antoni de Santaló

Ahir, 17 de Nov. 2013, Santa Isabel d'Hongria, patrona de l'Orde Franciscana Seglar, la Fraternitat de Sant Antoni de Santaló va tenir el goig de celebrar també la Professió de la germana Maria Lluïsa De Buen Sánchez, la qual ha expressat que fou un dels dies més feliços de la seva vida en professar com a franciscana seglar, experimentant la sensació de que moltes persones havien pregat per ella, i que el goig en l'Esperit Sant, l'omple d'alegria, pau i gratitud.

Santa Isabel 2013-Professions a la Fraternitat de Sabadell

La Fraternitat de Sabadell també ha tingut el goig de celebrar la Festivitat de nostra patrona Santa Isabel d'Hongria, amb les Professions de tres nous germans: Maria Antonia Bejarano, el seu marit Juan Antonio Gilaberto i José Luis Lugea.

 

A tots els donem la nostra enhorabona i felicitació.

VISITA ALS GERMANS I GERMANES DE LA RESIDÈNCIA ASSÍS.

 

El prop-passat dia 27 d’octubre 2013, membres de les fraternitats de Granollers i Sabadell varen visitar la Residència Assís de Sant Quirze del Vallès, a compartir una jornada amb germans i germanes de l’Ofs de diverses fraternitats d’arreu de Catalunya allí residents. Una jornada de convivència i feliç germanor.

FESTIVITAT DE SANTA CLARA – 10 i 11 d’agost, 2013

Enguany la festivitat de Santa Clara ha estat celebrada de manera particular i solemne, en el Monestir de Santa Maria de Pedralbes, en primer lloc per què s’escau el VIIIè Centenari del pas de Sant Francesc per Barcelona, i també per què ens hem trobat reunits en família les tres branques del franciscanisme, germans religiosos del Primer Orde, germanes Clarisses, i germans/nes de l’Orde Franciscà Seglar.
A la vigília, el dissabte a les set de la tarda, tingué lloc la Missa amb les Vespres i la celebració del Trànsit de Santa Clara, presidit per Fra Josep Gendrau.
El diumenge el matí a les dotze, tingué lloc l’Ofici solemne concelebrat amb Fra Gil Parés, Fra Cinto Durán, Fra Miquel Colom cap. i P. Xavier Rodriguez jesuita, i presidit pel Bisbe emèrit Mn. Pere Tena, amb la participació representativa de la família franciscana i simpatitzants, l’homilia fou a càrrec de Fra Jacint Duran, Ofm caputxí.
Acabada la celebració de la Missa, hem visitat el Museu, i esplaiat pel magnífic claustre del Monestir.
A les 14 h. al refetor de les germanes Clarisses, hem compartit el dinar amb animades converses.
Unes jornades memorables de convivència, viscudes a l’estil de la família franciscana i que agraïm al Senyor per tots els seus dons.

 

 

-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-

 

Homilia de Fra Cinto Duran, Ofm Caputxí, en la Festivitat de Santa Clara, al Monestir de Pedralbes. Barcelona – Catalunya.  Diumenge 11 d’agost de 2013.


De piràmides, d’ocells i altres coses interessants

Sabeu que és l’ornitologia? Suposo que sí. És la ciència que estudia els ocells, el seu comportament, les classes d’ocells que hi ha, on són, les seves migracions. Tot el que fa referència als ocells. És  una carrera universitària. I si mireu a Internet veureu que hi ha una multitud de pàgines dedicades als ocells. No sols webs de particulars sinó d’ajuntaments, diputacions i altres organitzacions oficials i no oficials. És un tema apassionant que hi ha molta gent que estudia i recerca. Hi ha, també,  molts projectes per conèixer noves especies i preservar les que estan en perill d’extinció.

En aquests context voldria recordar el que diu el salm 49 del  Senyor: “ Conec un a un els ocells que van pel cel” I unes paraules de Jesús que estan en la mateixa línea, on ens mostra que  el Pare del cel està interessat pel tema: “no venen dos pardals per pocs diners? Doncs, ni un d’ells no cau a terra si no ho permet el vostre Pare..” Però malgrat això Jesús afegeix “No tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells plegats”.   Segons Jesús, el Pare pensa que cadascú de nosaltres val més que tots els ocells junts. I aquí no parla de la humanitat en general, cosa obvia, sinó de cadascú en concret: de tu, de mi, de cadascú. Podríem dir que Jesús trobaria lògic que per cadascú de nosaltres s’obrissin mils d’entrades a Internet i que fins cadascú de nosaltres donaria per una carrera universitària, i més. Molt més que per tots els ocells junts. Que cadascú de nosaltres és més interessant que tots els ocells junts, els estudis que s’hi fan i tot el que s’hi estudia. Parlem de que son infinites les classes d’ocells que hi ha, però això és una forma de dir que ens és impossible de comptar-ho, com ens és impossible de comptar el nombre d’ocells, però no són infinits, són incomptables, que és diferent. En canvi sí que podem dir que el nostre cor té un horitzó infinit, com el nostre coneixement. Som habitats per l’ infinit, som habitants de l’ infinit.

És el mateix que si comparéssim cadascú de nosaltres amb la cultura egípcia, europea, o etrusca, qualsevol de nosaltres que ara estem asseguts aquí val més que tot això. Tot això caducarà, desapareixerà en canvi un dels més petits esclaus que va treballar en les piràmides és etern. Nosaltres som eterns. Quan parlem o ens relacionem amb una persona estem davant de l’eternitat, del que serà per sempre. Per sempre. Estem davant de l’eternitat i de l’ infinit. I tant ho veu així el nostre Pare que no s’hi ha pensat gens a l’hora d’enviar-nos al seu Fill, a Jesús. I sant Pau no té vergonya en dir en la carta als gàlates “Per mi”.

Santa Clara tenia consciència d’aquesta grandesa infinita de la persona humana. Deia a Santa Agnès de Praga:”l’ànima humana és més gran que totes les coses creades, ja que totes les coses creades no poden contenir al seu creador mentre l’ànima humana n’és estatge i sojorn. Com la verge de les verges el portà en el seu si, així tu el pots portar  per la caritat”.  I d’aquesta manera tractava a les germanes amb tota naturalitat i proximitat i a la vegada amb gran respecte, així ho demostra les vegades que els hi rentava els peus en senyal d’agraïment, amor i respecte. Però també era conscient de la pròpia grandesa. L’autor de la seva primera biografia, que alguns atribueixen a Celano, diu que la santa en el darrer dia de la seva vida “parlà fluixet a la seva ànima:”ves-te’n segura, que portes bona escorta en el viatge; ves, perquè Aquell que et va crear, també t’ha santificat; sempre t’ha guardat com una mare a la seva filleta; t’ha estimat amb tendra amor. I Vós Senyor, sigueu beneït perquè m’heu creat”. Clara ha experimentat el que serà definitiu.

Clara és un exemple del que diu la carta als Hebreus: “creure és posseir anticipadament el que esperem” i viu en la joia de sentir com el Senyor l’acompanya i la serveix com ho farà en el darrer dia quan “ens farà seure i ell mateix se cenyirà i ens servirà a taula d’un a un” a cadascú de nosaltres que valem més que tots els ocells plegats i totes les cultures i descobriments.  

Els Pares de l’Església sovint exhorten a ser conscients de la nostra dignitat que és incomparable a cap altre cosa de la creació, ni a la creació globalment presa. I això en cadascú, per petit que sigui. Interessem a Déu. Ens vol atreure, com diu Oseas. “Mira l’atrauré al desert i li parlaré al cor”.  Vol estar amb nosaltres: “Manteniu-vos en mi i jo en vosaltres”. Vol parlar amb nosaltres: L’únic interlocutor a l’alçada de la persona humana és el seu Creador. Per a Ell hem estat fets i sense Ell som un desig sense objecte proporcionat.
Podrem passar hores i més hores cercant a Internet o llegit sobre el tema més imbricat i interessant possible, siguin ocells, dinosaures o cultures mil·lenàries, però Déu, nostre Pare té un interès infinit i totalment evocat en cadascú de nosaltres. Per a Ell no hi ha res més important, més interessant, que estimi més.

 

 

Cròniques

Any de la FE - El Credo

   
   Des de diferents indrets de Catalunya i de Catalunya Nord, l’Orde Franciscà Seglar, com petites però intenses llumetes ens vam aplegar a Montserrat; signe i ressò de la identitat d’un poble i tan arrelat a l’orde franciscà.

    La diada va començar amb l’acollida i la xerrada del monjo benedictí Joan Maria Maiol, que ens va fer una interessant i reflexiva exposició sobre l’Any de la Fe. El tema en concret: “La fe plena de l’amor de Déu”.

    A les 11 h ens vam trobar a la Plaça del Monestir on la Fraternitat d’Arenys de Mar, encarregada de coordinar aquest any la diada, va convidar tothom a participar en una activitat que duien preparada, molt adient per commemorar el present Any de la Fe: la reflexió compartida i comunitària del Credo.

    Sobre un plafó cridaner hi figurava la Professió de Fe desgranada en frases ben visibles, treballades amb lletres acolorides, que causaren la nostra admiració i van atraure l’atenció dels passavolants que travessaven la Plaça del Monestir camí de la Basílica.

    Cada frase estava adjudicada a una fraternitat, i les fraternitats van anar completant el plafó afegint imaginació, reflexió i pregària en forma de dibuix, composició poètica, collage, ..., relatius a la lletra escrita, d’acord amb la seva inspiració.

    La magnífica proposta de la Fraternitat d’Arenys, va ser perfectament interpretada pels diferents grups, que van posar la resta per aconseguir un resultat brillant, atractiu, que es va fer mirar. Completat el Retaule del Credo, els participants el van celebrar amb un cant participatiu.

    Tot seguit es va anar al Cambril de la Mare de Déu per celebrar la Pregària de la Llum, conduits pels emocionants cants de l’Imma, les petites llumetes que representaven les fraternitats que d’arreu de Catalunya havien anat de romiatge fins als peus de la Mare de Déu es van visualitzar en una gran llum, símbol de la unió de l’Orde Franciscà Seglar, marcat per l’Esperit Sant.

    Afectats per aquest acte simbòlic, l’Eucaristia a la Basílica va ser el punt àlgid de la trobada, on els franciscans seglars, presidits per frares i assistents, vam donar gràcies a Déu i encomanàrem a Maria els nostres desitjos i els nostres projectes, les nostres penes i les nostres esperances.

    Després de la missa vam fer la renovació de la nostra professió com a franciscans seglars, segons el text d’una estampa - recordatori amb la que ens van obsequiar els germans de la Fraternitat d’Arenys.

    El dinar es va fer en Fraternitat a la sala on acostumem a fer-ho cada any, compartint el que cadascú portava, xerrant i rient.

    Havent dinat va continuar l’estona d’esplai escampant-nos per aquí i per allà, qui fent petar la xerrada, qui passejant per les botigues, qui visitant la Mare de Déu, per confluir tots a la Plaça del Monestir per cantar l’Hora dels Adéus amb que es donà punt i final a aquesta bonica jornada.

    Una colleta, però, com és costum, vam anar, encara, al monument de Sant Francesc per dedicar-li amb fervor de fills unes cançons i unes pregàries.

Pere López, i Carles Fontanals ofs             

 

.-.-.-


Homilia de Montserrat

Benvolguts germans en el sacerdoci, germans framenors, caputxins, germans i germanes de l’OFS i tots els aquells que heu vingut o a aquest santuari, casa de Déu i de la nostra mare Maria.

    Sempre m'ha cridat l'atenció veure com totes les persones que es troben amb Jesús en l'Evangeli surten completament restituïdes de les seves dolències. Jesús no només resol el seu problema, la majoria de les vegades físic, a causa d'alguna malaltia, sinó que, el més important, posa la pau en el seu cor, els cura per dins i restaura a la persona completament, per dins i per fora, cos i ànima, salut i fe.

    Però perquè es produeixi és important que hi hagi una disposició en la persona de deixar-se fer, i sobretot, de confiar: "La teva fe t'ha salvat" és la frase que Jesús repeteix  després de cada encontre sanador.

    Amb cada persona. Jesús vol para totes les persones, que són fills de Déu, tinguin una vida digna i per a això és necessari sentir-se estimades, valorades i reconciliades amb Déu.

    D'això que acabo de dir, en la Paraula de Déu d'avui tenim dos exemples. El primer és el del Rei David, en la primera lectura. David ha comès un gran pecat, ha fet matar a Uries per quedar-se, amb la seva dona. Quan el profeta Natán li fa veure el seu pecat i caure en el compte del que ha fet, el Rei David diu: "He pecat contra el Senyor!": I això per al Senyor és suficient. No necessita que ens humiliem ni ens flagel·lem pel nostre pecat. Solament necessita el reconeixement i el penediment. Per això, automàticament, el profeta Natán li contesta: "El Senyor ha perdonat ja el teu pecat". La vida digna que Déu vol para David passa per sentir-se estimat i perdonat per Déu.

    Perquè és veritat allò que va dir Jesús, encara que la frase és a l'inrevés, però li podem donar la volta per aplicar-la millor: "A qui molt se li perdona, molt estima". Per això la "dona de la vida" que apareix en l'evangeli malbarata amor pels quatre  costats, i ho malbarata cap a Jesús, que li retorna la dignitat. La misericòrdia de Déu és el tema central del missatge i de l'actuació de Jesús. I aquesta misericòrdia la veiem especialment quan Jesús perdona els pecats, cosa que causa un. gran escàndol (“blasfema”) entre els quals li estan sentint.

    Ningú és capaç de veure a aquella dona amb els ulls amb els ulls amb que la mira Jesús, amb la mirada de Déu. És una filla seva a la qual cal acollir i acompanyar, i retornar-li la dignitat i la pau del cor. Perquè cap pare pot quedar-se de braços creuats davant el sofriment d'un fill. "Els teus pecats estan perdonats. La teva fe t'ha salvat, vés-te en pau". La trobada amb Jesús és cent per cent *sanador.

    Si mirem la nostra vida hem de reconèixer que ens costa reconèixer els nostres pecats, que acudim a la .confessió més amb temor que amb amor, amb la por al que puguin pensar de nosaltres. Hem de .canviar la perspectiva. Hem de transformar el cor, canviar la por per amor, perquè el temor ens justifica però no ens porta al penediment; l'amor. és el que farà possible el penediment i el perdó de Déu

El Senyor no ens humilia, no ens "refrega" el nostre pecat. Ell vol que recuperem la dignitat que el pecat ens ha llevat i la pau del cor, perquè, finalment, puguem seguir-li des de l'amor, com aquelles dones de les quals ens parla l'evangeli al final: "ho acompanyaven els Dotze i algunes dones que ell havia guarit de mals esperits i malalties: Maria Magdalena Joana Susanna i moltes altres que li ajudaven amb els seus béns". Eren dones les vides de les quals havien estat reconciliades i Jesús els havia retornat la seva dignitat.

    En començar l'Eucaristia ens posem en la presència del Senyor i reconeixem les nostres faltes i pecats amb humilitat de cor. Aquesta és l'actitud necessària per deixar que sigui Déu el que actuï en nosaltres, com deia Sant Pau en la segona lectura: "Visc jo, però no sóc jo, és Crist qui viu en mi". Que sigui Ell qui viu en nosaltres i canviï el nostre cor.                                                        

Fr. Miguel Campillo

Fotografies de Montserrat Linares

Acolliment de la imatge de Santa Elisabet d'Hongria, patrona de la OFS.

Diumenge 9 de juny dels 2013

DIA DE LA FRATERNITAT, a Arenys de Mar: A les 9:00h, al Convent

Tema: Santa Elisabet d'Hongria: el miracle d'una vida, a càrrec de fra

Eduard Rey.

Aquesta darrera trobada fi de curs, de l'Assemblea Mensual Ordinària de la Fraternitat, tingué la particularitat de l'acolliment de la imatge de Santa Elisabet d'Hongria, patrona de la OFS.

L'Origen de la imatge te lloc als tallers de la imatgeria religiosa d'Olot. En primer lloc va estar venerada al Convent dels Caputxins de Tarragona, i posteriorment al Convent d'Igualada fins avui, que ha estat cedida al Convent dels Caputxins d'Arenys de Mar, i que després de la conferència, molt emotiva, sobre la seva vida, impartida per fra Eduard Rey, fou traslladada per la fraternitat al lloc on restarà ubicada, que és al costat de la imatge de Sant Francesc d'Assís, al seu altar.

Després de la benedicció al comiat de la missa, tingué lloc el repartiment de roses al seu honor.

Santa Elisabet d'Hongria, pregueu per nosaltres.   

 

(Santa Elisabet d'Hongria o de Turíngia (Sárospatak, Hongria, 1207 - Marburg, Hessen, 17 de novembre de 1231) va ser una princesa hongaresa, esposa del landgravi Lluís IV de Turíngia; vídua, va entrar al Tercer Orde Franciscà i es va dedicar a fer obres de caritat. És venerada com a santa per l'Església catòlica i l'anglicanisme, i com a renovadora de la societat.)

 

Assemblea Anual 19.05.2013 - Sant Miquel de Campmajor

ASSEMBLEA  ANUAL DE L'ORDE  FRANCISCÀ  SEGLAR  DE  CATALUNYA
A SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR  (Pla de l'Estany)
FESTIVITAT  DE  PENTECOSTA
19 de maig de 2013

Les diverses fraternitats de Catalunya i també simpatitzants del carisma franciscà, ens hem anat trobant puntualment a redós de l'ermita de Sant Martí i Santa Quitèria a tres quart de deu del matí.  Esglesiola on hem iniciat l'Assemblea Anual, assajant els cants per la missa, dirigits per la Núria. A mig quart d'onze iniciàvem la celebració de la Santa Missa presidida per fra Miquel Campillo, fra Miquel Colom i fra Joaquim Recasens.
A l'homilia fra Miquel Campillo ens ha esperonat a ser testimonis ferms de la fe, i de l'esperança certa que professem.

A les 11 h., hem tingut un petit refrigeri, cafè, llet, galetes i bunyols, a una sala de l'Alberg "El Casal Sant Miquel", un lloc bonic i acollidor per la nostra Assemblea.

A continuació, a la sala del costat ens hem reunit per escoltar les dues conferències, la 1ª fra Joaquim Recasens presentava al ponent de la xerrada Josep Mª Esquirol, que ha impartit el tema: Senzillesa i profunditat en la vida quotidiana.
Parlar de la fe des de la quotidianitat i senzillesa de la vida, amb profunditat.
La casa un racó de món que fa de centre, d'aixopluc, d'orientació, de coses íntimes i properes, llaços molt forts, la proximitat, el veïnatge, el tros de cel i el paisatge.
La casa recordada, la casa somiada, els bons records de la infantesa.., la casa de l'ànima.
La casa, un caliu humà, la família, l'aixopluc que protegeix, la llar, el secret.
La casa temple, secret, sagrat, tresor.
La casa és la possibilitat del món. Sortim de casa aixopluc i ens donem al món.
L'Afebliment de la casa-llar és l'afebliment de la societat.
Estructures d'acollida.
La casa és el lloc on es torna. La possibilitat de tornar. ("Paràbola del retorn" de J.M. Ballarín).
La casa és el lloc on hom es dona. El naixement és la introducció de la novetat que entra al món mitjançant l'escalfor, l'espai protegit de la casa.
. . .
Un cop exposat el tema hem tingut un descans de 10 minuts.
. . .
La 2ª, la gna. Ministre Maria Cambray, presentava a l’Adelaide Baracco que ens ha parlat de: Com buscar Déu, avui.    
L'Aliança de Déu,
Déu s'ha abaixat, per alçar la humanitat.
Déu està amb nosaltres. S'ha aliat amb la humanitat.
No hi ha un dualisme, Déu per un costat i els homes per un altre.
Existeix una mística de la quotidianitat.
Una unió entre l'exterioritat i la interioritat.
Ser i fer, mullar-se les mans entre els homes perquè és on s'ens revela Déu.
Text de Lluc, 4 -- 16,21, Jesús a la sinagoga de Natzaret, programa de la Bona Nova del Regne de Déu, que apunta a la justícia social, una denúncia a les estructures d'injustícia social.
Un debat que actuï positivament i aporti llum i edificació a la societat.
Interioritat i compromís.

Fer pinya i altaveu d'aportació de claredat, veritat, llavor per la nostra societat.
Els cristians, franciscans,  hem de fer que l'Església sigui creïble i evangèlica.
Sensibilitat en les propostes pels altres.
Dos testimoniatges:
Etty Hllesum
Egied van Broekhoven   

A continuació torn de preguntes i aportacions diverses força interessans.

A les 14,30 h. ha tingut lloc el Dinar de germanor, ben animat.

A les 17 h. Hem visitat l'església romànica del s.XII de Santa  Maria de Porqueres.
Carles Fontanals ens ha fet una breu explicació dels elements arquitectònics.

En resum una jornada de reflexió serena i de contingut intens, d'agradable convivència, de retrobament  i de germanor franciscana,  a glòria i lloança a Déu Nostre Senyor.



Jornada fraterna Arenys - Perpinyà

El diumenge 21 d’abril 2013,  Dia de la Fraternitat,  ens reuniem com cada tercer diumenge de mes, la fraternitat d’Arenys de Mar, però aquesta vegada amb la particularitat de que ens visitaben els germans/nes de la Fraternité Franciscaine Séculière “Les Alouettes de Saint François” de Perpinyà, per compartir amb nosaltres aquesta jornada. Anteriorment, uns germans/nes de la fraternitat d’Arenys de Mar,  ja habien visitat aquesta fraternitat,  una vegada contactats amb ells.
En primer lloc l’acolliment i petit esmorzar.
El matí hem compartit les experiències mútues de les fraternitats, amb intercanvis de alguns detalls, a la Capella de l’Horta dels Caputxins, on seguidament hi hem celebrat l’Eucaristia, presidida per Fra Eduard Rey, amb traducció simúltania, per ell mateix, de la seva homilia.
El dinar de germanor ha estat ben animat, compartint varietat de productes i animada conversa.
A la tarda una bona pasejada pel poble, la riera i el port.
A les 18,30 h. ens acomiadavem i ens emplaçavem a retrobar-nos si els és possible, al Pelegrinatge Anual a Montserrat pel mes de juny per visitar La Moreneta i el seu Santuari.
 
El germà ministre de la Fraternitat de Perpinyà, ens ha escrit l’endemà, ens ha expressat la vivència que ahir varem compartir:
 
Gràcies ... per la vostra càlida benvinguda.

Quina alegria de viure amb vosaltres aquest diumenge.
I encara que, amb el temps, va ser una mica curt ...
tothom tenia la impressió d'estar junts com una família
molt més que el temps d'un dia normal.

Hem experimentat això -fraternal amistat- veritable en Crist.
Com si sempre ens haguéssim conegut.
En parlar de les mateixes coses, i compartir els mateixos ideals.
I es pot fàcilment repetir amb el salmista:
"Què n'és de bo i agradable viure tots junts el germans!"

Arreveure!
Pau i bé
Claude Gaston,

Gmà. Ministre FFS Perpignan.


TROBADA FRATERNA
12 de gener de 2013

   A Pompeia Grups, a Riera Sant Miquel, 1 bis, hem celebrat la Trobada Fraterna, ja tradicional des de fa bastant anys. Fra Josep Manuel Vallejo dóna la benvinguda i comença amb una pregària in un cant “Jerusalem, Jerusalem.... canta i dansa pel teu Déu”. Llegeix la carta de Sant Pau sobre la seva conversió camí de Damasc, molt adient pel tema d’avui sobre, “La conversió com a experiència de Déu”.
    A continuació presenta la jornada i els que hi han de participar: Enric Emo, Carla Costa, Álvaro Salmerón, Núria Delgado i Hèctor De Arriba.
    També presenta el Consell de Laics perquè sigui ben coneguts de tots.
    Fra Josep Manuel, cita els noms de grans conversos coneguts: Pascal, Francesc, Claudel,  Charles de Foucauld, C.S.Lewis i Manuel Garcia Morente, del qual ens entrega el relat complert de la seva conversió. De Lewis en remarca el seu llibre “Cautivado por la alegría”
    A continuació, -haig de resumir molt-, comencen els nostres germans presents:  

 

Enric Emo: ministre de la Fraternitat de l’Ajuda, ens diu que en els seus dubtes, va trobar en l’Evangeli resposta a les seves preguntes. I també la pregunta de Sant Francesc: Senyor, qui sóc jo, i qui ets tu? li va fer reconèixer la seva petitesa, però entenia amb tot, que Déu l’agafava com a fill.
   

Carla Costa: va entrar en relació amb una comunitat carismàtica, hi col·laborava amb els cants de la litúrgia. Jo em preguntava als meus 14 anys, d’on els hi venia aquella alegria, Als 16 anys vaig tenir un recés de pregària. Una lectura de Josué:  sigues ferm i decidit, em va animar a continuar la meva recerca. La humilitat és el que jo he perseguit.
   

Álvaro Salmerón: als 18 anys ens diu va deixar Màlaga, i va començar a estudiar convençut que s’ha de ser honrat i treballador. Tenia la meva vida solucionada i tenia de tot i molt més del que ambicionava, però en sentia trist. Inicio un procés de recerca i em ve a les mans un llibre de la Mare Teresa de Calcuta “Camino de sencillez”. De seguida em sentí realment inundat, vaig sentir una experiència que em marcà profundament. En aquests moments una abraçada d’un frare franciscà em va commoure profundament.
   

Núria Delgado: Perteneixia a “cristians pel socialisme” va comentar un escrit que va fer als Quaderns de Cristianisme i Justícia, el nº 159, titulat: “3. LA INTRIGA DE DÉU INSTAL·LADA AL COR”. És interessant i hi remarca tot el seu itinerari de la recerca de Déu, fins a trobar-lo en el viatge que va fer a Rússia el 1988, concretament a Moscou i Sant Petesburg, i hi diu: “Se’m fa difícil explicar què va passar allà... però sí puc dir que la visita al mausoleu de Lenin ve ser l’inici d’una llarga experiència... allà dintre, en els escassos cinc minuts que permeten que duri la visita, se’m va fer present la meva història de joventut, i vaig sortir del mausoleu amb la intriga de Déu instal·lada al cor.   
 

 

Hèctor De Arriba: És del grup de catequesi i confirmació dels caputxins d’Arenys. Als 13-14 anys feia d’escolà en una Parròquia amb bona relació amb el  Mossèn. Vaig  anar a Caldes d’Estrac, el meu pare feia de catequista, però jo no anava a Missa. Només a Missa del Gall  als Caputxins, però bastant apartat de l’Església. Però un dia vam anar a l‘Ermita de l’hort del convent. Em vaig quedar aïllat preguntant-me: què hi faig aquí?  Un dissabte amb joves italians que eren a Arenys, vam anar a la Sagrada Família; va ser un dia perfecte, també amb ells vaig poder anar a la “Jornada de la joventut” . Sentia un gran buit dins meu... fins que no trobes Déu no pots completar-te. Llavors, desitjava comunicar la felicitat que jo vaig aconseguir. Ara estudio. És necessari tenir una comunitat, tens de tenir un referent. Em vaig identificar amb Moisès, i quan tu tens aquesta experiència sents la necessitat de canviar, els meus pares van notar el canvi. Sents un discerniment per saber què estar bé i que no ho està.

     Bé, després de rebre tantes experiències enriquidores, vàrem anar a veure l’exposició de les trobades fraternes d’anys anteriors.
   

Després de dinar fra Cinto Duran va beneir i inaugurar amb al presència de la ministra de l’Ofs de Catalunya, Maria Cambray, l’obertura d’un local per l’OFS, per rebre i compartir amb tots els qui vulguin conèixer que és l’Orde Franciscà Seglar i com ho vivim.
    Seguidament vam anar a la sala d’actes i vam poder gaudir de l’admirable Audició-Explicació del Messies de Haendel, per Joan Vives, músic i divulgador musical. Va ser una delícia, un gran concert ple de delicadeses i suavitats. Realment vam poder-ne  gaudir profundament durant dues hores i entrar en profunditat en una música tan exuberant.

Molt contents tots del que havíem gaudit de la trobada, ens vàrem acomiadar els uns dels altres, amb la il·lusió de poder-la repetir l’any que ve. Donem-ne gràcies a Déu.

Mª Remei Garcia, ofs 

Pregària per la Pau. L'Esperit d'Assís.

L’Esperit d’Assís, pregària interreligiosa per la pau


El dissabte 27 d’octubre vam celebrar a la cripta del Santuari de la Mare de Déu del Roser de Pompeia l’acte: “L’Esperit d’Assís, pregària interreligiosa per la pau”, tot commemorant el 26 aniversari de la inoblidable trobada d’Assís en que el Sant Pare Joan Pau II va pregar per la pau amb els principals líders religiosos de tot el món.

En record d’aquesta efemèride, com cada any, la Família Franciscana de Catalunya celebra aquest acte i, en aquesta ocasió, va proposar la seva organització als franciscans seglars.

De seguida es va pensar en fer-ho a la cripta de l’Església de la Mare de Déu de Pompeia, ja que des dels seus orígens, es tracta d’un espai amb un fort impacte simbòlic per pregar per la pau. Aquest espai, sota la nau del Santuari de la Mare de Déu de Pompeia, no formava part del projecte fundacional d’Enric Sagnier de l’any 1910; va ser durant la Guerra Civil, quan el Santuari fou requisat que, mentre el convent era dedicat a hospital, l’església, profanada, era usada com a polvorí; tasca per la qual es va excavar una rasa ample i fonda per emmagatzemar munició. Acabada la guerra no es va tapar l’esvoranc, l’arquitecte i terciari de Santa Maria de Pompeia, Pere Benavent, li va construir una volta com a sostre i en va resultar la cripta. Així, un espai creat per la guerra s’ha transformat en espai destinat a la pregària i a la trobada amb Déu. Vam pensar que era el lloc idoni per pregar per la pau.

Ens vam posar en contacte amb la comunitat jueva del carrer de l’Avenir i amb la comunitat budista de la Casa del Tíbet, que ràpidament es van sentir motivats per compartir i col·laborar en una tarda de pregària per la pau. Vam comptar amb la presència del Sr. Bargang Rinpoche (Casa del Tíbet) i del Sr. Jorge Burdman (comunitat jueva) i dels seus acompanyants.

Després d’una breu presentació vam invitar al Sr. Bargang Rinpoche a fer una petita exposició sobre la pau, el seu punt de vista. Tot seguit va fer una curta pregària, que vam compartir, i un cant. Tot seguit va ser fra Gil Parès, provincial dels frares caputxins de Catalunya que feu una breu exposició sobre la pau i la vivència que en fem com a cristians; a continuació vam pregar les paraules de Sant Francesc d’Assís en les seves “Lloances al Déu Altíssim” i vam cantar “Lloat sigueu, oh Senyor nostre”. Finalment va ser el torn del Sr. Jorge Burdman que parlà de la pau des del seu ser jueu, després la pregària i al final cantàrem tots junts l’EVENÚ SHALÓM ALEJÉM, que la pau sigui amb vosaltres.

Després d’aquest cant, i dempeus, resàrem el Pare Nostre.

Per finalitzar l’acte, la Coral “De Tot Cor” va interpretar tres peces del seu repertori i així acabar d’arrodonir l’estona de pregària i marxar cap a casa amb l’esperit assossegat. Per tot en donem gràcies a Déu.

Carles Fontanals

Enviar cròniques a: ofscat@gmail.com

PAU i BÉ

Saludem a totes les Fraternitats,

animant-vos a compartir les vostres activitats i donar-les a conèixer a través d’aquest mitjà.

- - -

Tel. 635.612.431

 

correu electrònic: ofspompeia@hotmail.es

 

Enllaços

MÚSICA

VÍDEO